Autora i il·lustradora: Susanna Isern i Maria Girón
Editorial i any de publicació: TakaTuka, 2017
SINOPSI
Una nena amb roba nova vol sortir al carrer a passejar després que la pluja s’hagi calmat. Però hi ha un petit problema: els bassals. En aquest àlbum la protagonista ens explica diferents tàctiques per no trepitjar aquests obstacles.
VALORACIÓ
Un llibre fresc, divertit i amb un rerefons que ens permet reflexionar a infants i grans. La protagonista es mostra com una nena decidida i valenta, per a ella els bassals no són pas un problema, ja que confia en ella mateixa i sap que els pot superar perfectament. Es dirigeix directament a nosaltres amb total confiança per aconsellar-nos com saltar els bassals de diferents maneres, tot afegint notes a peu de pàgina que corroboren que la protagonista té un esperit imaginatiu i divertit.
Les il·lustracions de l’àlbum són càlides, un traç senzill i finet. El cel, la natura i els carrers, t’acompanyen durant la història. Les expressions de la protagonista són cada vegada més expressives, donant visibilitat al seu estat d’ànim en cada moment. Les últimes pàgines són pur gaudi, un regal visual.
REFLEXIONS
Anant més enllà, els bassals poden ser problemes, entrebancs i complicacions que apareixen en la nostra vida. Habitualment tenim l’afany d’esquivar aquestes complicacions i no prestar-hi atenció. Però és important enfrontar-nos-hi, plantar-hi cara. I encara és més important parlar dels problemes amb els infants. Com ens sentim quan hem tocat fons? Com ho hem de fer per continuar endavant? No es tracta de donar solucions, sinó consells, oferir refugi i acompanyament perquè cada vegada els infants siguin més autònoms. No hem d’evitar els problemes, perquè hi són, hem de parlar-ne alt i clar, expressar el que sentim, les nostres pors i neguits, plorar i demanar ajuda. A vegades, el que sembla un problema acaba sent una sortida, una solució, un aprenentatge. I si en comptes d’esquivar els bassals ens hi fiquem de cap a peus?
No només hi ha una solució vàlida, sempre hi ha mil maneres diferents de fer les coses, encara que no siguin les més acceptades per la societat. Qui ha dit que caure en un bassal sigui un problema? La nena esquiva els bassals perquè algú li haurà ensenyat que no és correcte trepitjar-los perquè t’embrutes i acabes xopa i, és clar, això no està ben vist. I si en comptes de prohibir i marcar el camí dels infants deixem que ells experimentin, s’equivoquin i s’embrutin? Potser pels “grans” caure en un bassal és un problema, però hem de mirar-li la part positiva, com fa la protagonista. Gaudir d’aquest petit plaer, saltar, mullar-te i embrutar-te, ser feliç amb aquestes petites coses.
Per concloure, cito una frase del llibre per alliçonar a petits i grans.
“Ningú et pot prendre el que has saltat!”
Ester Sisó Casabón