Mestres, llegiu sovint al vostre alumnat? Si encara creieu que explicar contes és cosa de nens petits i que als "nens grans" no els agrada tant, us recomano que ho proveu i mireu què passa amb els vostres propis ulls.
Aquest any m'he estrenat com a tutora de 6è de primària. Fins ara havia estat amb nens i nenes més petits però mai amb "els i les grans" de l'escola. Fa uns dies vaig portar un àlbum il·lustrat a l'hora d'educació en valors. "Los dos lobos", de Guillermo Gil Schröder, explica una llegenda cherokee sobre l'existència en el nostre interior d'un llop bo i un llop dolent. Ens vam posar en rotllana i vam començar comentant el títol, la portada, vam mirar algunes il·lustracions i vam conèixer una mica més sobre els indis cherokees.
Un cop fet, vaig començar a llegir el llibre, amb calma, modulant la veu, amb les pauses necessàries... Les cares dels nens i nenes de 6è eren d'estar completament absorbits i absorbides per aquella història. Fins i tot aquell nen que té una necessitat molt gran de moure's i que li donis molta atenció. Fins i tot aquella nena tímida que només li interessa dibuixar i passar desapercebuda. Fins i tot aquell parell que sembla que els importi ben poc el que fem a l'escola. I, fins i tot, aquell nen que poques coses el motiven i no saps ben bé per on enganxar-lo.
Són un grup molt xerraire (com tots, no?) però es va crear un clima d'escolta i respecte, en què les aportacions que feien eren molt encertades i les "interrupcions" eren molt oportunes.
Anava per la meitat del llibre i vaig comprovar l'hora. "Perfecte", vaig pensar, "deixaré la història aquí i continuarem la setmana que ve". Us podeu imaginar la reacció? "No, Anna! Ara que hi estava molt ficat", "Sí, només una pàgina més, vinga", "Anda, profe, aún queda tiempo", "Però on deixaràs el llibre? El podrem llegir nosaltres?".
Èxit total.
La setmana següent vam continuar amb el llibre, vam reflexionar i vam fer una dinàmica. Els va agradar molt i va ser molt profitós. En acabar, se'm va acostar una nena:
"Podrem llegir contes més sovint?"
Anna Solé Torralba
Uau Anna, quina experiència més revel.ladora i emocionant de llegir! El que pot generar una bona història... Tenim aquest àlbum a casa (Els dos llops, tambè està editat en català) i cada vegada que l'he llegit sola o acompanyada ha sigut emocionant. En conec altres que també els ha marcat, i ara la teva classe de 6è. És ben be que les bones obres (que per sort en tenim moltes) tenen un poder enorme per fer-nos vibrar de moltes maneres diferents. Pel que dius, aquesta vegada, us va fer vibrar com a grup. Que bonic també.
I deia que és revel.lador el que expliques perquè com bé dius, és una mostra més que els contes (i en especial els àlbums,…