Només una pàgina més!

Mestres, llegiu sovint al vostre alumnat? Si encara creieu que explicar contes és cosa de nens petits i que als "nens grans" no els agrada tant, us recomano que ho proveu i mireu què passa amb els vostres propis ulls.

#experiènciesquevolen #mediaciólectora

---

Aquest any m'he estrenat com a tutora de 6è de primària. Fins ara havia estat amb nens i nenes més petits però mai amb "els i les grans" de l'escola. Fa uns dies vaig portar un àlbum il·lustrat a l'hora d'educació en valors. "Los dos lobos", de Guillermo Gil Schröder, explica una llegenda cherokee sobre l'existència en el nostre interior d'un llop bo i un llop dolent. Ens vam posar en rotllana i vam començar comentant el títol, la portada, vam mirar algunes il·lustracions i vam conèixer una mica més sobre els indis cherokees.

Un cop fet, vaig començar a llegir el llibre, amb calma, modulant la veu, amb les pauses necessàries... Les cares dels nens i nenes de 6è eren d'estar completament absorbits i absorbides per aquella història. Fins i tot aquell nen que té una necessitat molt gran de moure's i que li donis molta atenció. Fins i tot aquella nena tímida que només li interessa dibuixar i passar desapercebuda. Fins i tot aquell parell que sembla que els importi ben poc el que fem a l'escola. I, fins i tot, aquell nen que poques coses el motiven i no saps ben bé per on enganxar-lo.

Són un grup molt xerraire (com tots, no?) però es va crear un clima d'escolta i respecte, en què les aportacions que feien eren molt encertades i les "interrupcions" eren molt oportunes.

Anava per la meitat del llibre i vaig comprovar l'hora. "Perfecte", vaig pensar, "deixaré la història aquí i continuarem la setmana que ve". Us podeu imaginar la reacció? "No, Anna! Ara que hi estava molt ficat", "Sí, només una pàgina més, vinga", "Anda, profe, aún queda tiempo", "Però on deixaràs el llibre? El podrem llegir nosaltres?".

Èxit total.

La setmana següent vam continuar amb el llibre, vam reflexionar i vam fer una dinàmica. Els va agradar molt i va ser molt profitós. En acabar, se'm va acostar una nena:

"Podrem llegir contes més sovint?"

Anna Solé Torralba