Autora: Suzanne Lang
Il·lustrador: Max Lang
Editorial i any d'edició: Símbol Editors, 2018
SINOPSI
A en Jim li passa alguna cosa. No sap ben bé per què, però no té un bon dia. Tots els seus companys de jungla hi diuen la seva intentant-lo ajudar. Li aconsellen que salti, que balli, que rigui... Però ell no vol.
VALORACIÓ
Aquest llibre genera un somriure i suscita curiositat ja des de bon principi, tot observant l'antítesi de la portada. El vermell potent (i deliberat) de les guardes sense cap mena de detall embolcalla la història de manera més que encertada, donant opció a insinuar tot el que es vulgui.
Les il·lustracions destaquen per ser de traç inestable (com les nostres emocions?), altament expressives, gracioses. Vessen de colors vius. A qui no li agradaria despertar-se a la frondosa i fantàstica selva penjat d'una branca com en Jim? Predominen les pàgines en què hi ha color blanc de fons, fent que el lector focalitzi molt més l'atenció en els moviments i ganyotes dels personatges. Pareu atenció en el moment en què en Jim està trist i els seus ulls se saturen de llàgrimes, és una il·lustració que colpeix.
És un àlbum que dona molt joc a l'hora de fer-ne una lectura en veu alta. D'entrada, l'argument és interessant i s'empatitza fàcilment amb els protagonistes. A banda d'això, permet una gran varietat de veus, tons i volums que, interpretats de manera adequada, no deixaran indiferent al públic.
REFLEXIONS
El tema de les emocions és immensament enrevessat. I necessari. Pel que he anat veient (i generalitzant-ho molt), sembla com si existissin dos tipus de llibres que el tracten. Un en què es fa de manera explícita, supèrflua, alliçonant, sense cap mena de sinuositat ni qualitat literària i un altre que ho fa hàbilment i reflexiva, amb astúcia, creant imatges incitants, amb arguments originals. En aquest darrer tipus, la temàtica queda diluïda en molts altres aspectes que destaquen en l'obra. Per tant, es poden diferenciar dos grups: els llibres enfocats a les emocions i la literatura (que, de manera subtil, sempre ens acompanya a la reflexió emocional).
La literatura és com un joc. És trapella. Els llibres que sembla que vinguin amb una etiqueta enganxada a la portada que hi diu "Compra'm, serveixo per treballar les emocions", fan que la màgia i l'encís literari es perdin. Una història explícitament destinada per a l'educació emocional retalla les múltiples potencialitats que tota bona obra literària brinda. Malauradament, les bones obres literàries a vegades poden quedar ocultades per allaus de llibres recepta i de fàcil elaboració. Gratar i destriar el gra de la palla no és del tot fàcil, però s'ha de fer perquè el bagatge literari de l'infant influencia de manera directa el seu desenvolupament i el seu món imaginari.
D'entrada pot semblar que "No estic de mal humor" sigui d'aquests llibres etiquetats. Però no ho és. La manera com es teixeix la història, com actuen els personatges, el toc humorístic i la tendresa d'una relació d'amistat respectuosa i dolça fan que el llibre exploti totes les seves potencialitats.
Mireia Sala Faig
Comentarios