Autora i il·lustradora: Simona Ciraolo
Editorial i any de publicació: Andana Editorial, 2016
SINOPSI:
En la festa d’aniversari de l’àvia, la seva néta li pregunta per les arrugues que té a la cara i s’embarquen en una conversa que les portarà a reviure els records més especials de la seva vida.
VALORACIÓ:
La innocència de la néta i la dolçor de l’àvia ens acompanyen en un viatge als moments més especials de la vida de l’àvia. A través d’un senzill diàleg ens podem endinsar als records més profunds que l’àvia comparteix amb tendresa.
L’àlbum il·lustrat destaca per la calidesa de les seves pàgines. Les rosades cares de l’àvia i la néta s’alternen amb els paisatges de llocs ben diversos. Les il·lustracions són de traç gran i pocs detalls, però amb una major definició en l’important: les arrugues de l’àvia.
REFLEXIONS:
Sovint ens trobem immersos en el frenètic dia a dia, on l’afany d’arribar a tot i més ens atura de poder gaudir dels petits detalls del dia a dia. Els estudis, la feina, la família, els compromisos... De vegades sembla que els dies passin lents, però els anys passen molt ràpidament. De fet, quan mirem enrere ens sembla que ho fan a una velocitat vertiginosa. “Ja torna a ser dilluns...”, “Les vacances han passat volant...”, “Sembla que fos ahir quan...” i una llarga llista de frases que ens recorden que, vulguem o no, som efímers.
El pas del temps és inevitable, però el gaudi de cada etapa de la vida és responsabilitat nostra. Aturem-nos més, reflexionem sovint. No es tracta de fer més sinó de fer millor. Acceptem-nos més, estimem-nos millor. Carpe diem. El temps és de les poques coses que no es poden comprar, i tot aquell que deixem passar després trobarem a faltar.
Afortunadament, tenim la sort de poder guardar a la nostra ment els moments més especials que vivim. Els signes de la vellesa, dels que tantes vegades tendim a fugir, guarden en cada plec un espai, un temps i un sentiment. I que bell poder tornar a aquells llocs on tan feliços vam ser!
Com diuen alguns, recordar és tornar a viure, i tant de bo puguem reviure sempre aquells vells (i bells) records de la nostra vida.
Júlia Andrei
Comments