Títol: La ventafocs alliberada
Autora: Rebecca Solnit
Il·lustrador: Arthur Rackham
Traductora: Scheherezade Surià
Editorial: Bindi Books, 2021
SINOPSI
En aquest gir modern del conte clàssic, una enginyosa Ventafocs coneix la seva fada padrina, va a un ball i es fa amiga d'un princep. Així és com també finalitza el conte popular, però en aquesta versió, la Ventaffocs té un paper actiu esscrivint el seu propi destí, alliberant-se, i aprèn que el príncep possiblement també necessita ser rescatat. Mantenint-se fidel a si mateixa, trobant la joia en l'avui en comptes del per sempre més, la Ventafocs també ajuda a alliberar els qui l'envolten.
VALORACIÓ I REFLEXIONS
És temps de començar a obrir el foc i passar estones gaudint del caliu que ens convida a fer la tardor. L'altre dia, a la biblioteca, vaig veure aquesta novetat: La Ventafocs alliberada. Vaig sentir que era un bon moment per fer-li un lloc entre les meves lectures. Podria ser una història que passa en uns dies de tardor com aquests: la cuina de casa fa olor de panellets i bull d'activitat, i com la Ventafocs, aquest dissabte passat vaig anar tota il·lusionada al ball, que ara en diem Oktoberfest.
M'agrada tornar als contes populars, em porten un trosset d'infància i em conviden a visitar la Violeta que els descobria. I així m'ho segueixo passant bé escoltant la història de la Caputxeta una vegada i una altra. Acostumo, això sí, a agafar versions que m'aportin alguna cosa nova. Un concepte, un escenari, una veu, una manera de mirar-los, una capa de la història que se'm reveli per sorpresa. Aquesta vegada, aquesta Ventafocs alliberada m'ha entusiasmat. La novetat ha sigut que ha vingut a visitar la Violeta del present. A parlar-me de la història de sempre amb una veu fresca, actual, directa. Una veu que sento que m'interpel·la, que ens vol parlar a petits i grans amb ganes de sacsejar-nos, de cara i decididament, els patrons de la història.
Solnit ens explica el conte que sabem desvetllant una Ventafocs que ha existit sempre, però que sempre ha quedat amagada, callada, presa dins un món que no la volia lliure. I com que aquesta és, justament, la lluita que seguim brindant cada dia i des de llocs molt diferents, aquesta versió ens parla a tots i totes. Fa, de la Ventafocs que coneixíem, una referent tangible, amb qui emmirallar-nos i veure que una altra manera de fer les coses és possible. Que no tot s'acaba quan ve el príncep i et salva, que tu també et pots salvar i ajudar a salvar. I rebre ajuda per fer-ho. Aquí el gir que fa de la història una versió feminista que dóna a qui la necessita una veu que l'inspira a prendre decisions d'una altra manera, un desenllaç que li diu que també pot ser el seu, una alenada d'esperança per canviar la norma.
Acabaré dient-vos que el missatge potent i removedor que ens diu amb paraules es complementa meravellosament bé d'unes il·lustracions precioses de siluetes negres i a moments, tocs de blau. Unes siluetes que jo llegeixo com una bella manera de simbolitzar l'ombra que duem tots i que al conte de la Ventafocs, com a tots els contes populars, sempre busca la manera d'encarnar-se. El llibre acaba amb un epíleg que he agraït molt on l'autora ens comparteix els perquès que l'han portat a escriure la història i on es fa ben clar que la metamorfosi de la ventafocs fa anys, i segles i encara és urgent i necessària.
Violeta Caballol Oliva
Comments