Autor: E.B. White
Traductor: Marc Donat
Il·lustradora: Núria Giralt Clausells
Editorial i any d'edició: El jardí secret de Viena, 2019
SINOPSI
Aquesta és la història d'una noia que rescata un porquet anomenat Wilbur, que ha nascut molt escanyolit, i de la millor amiga d'en Wilbur, una aranya grisa i peluda anomenada Carlota. I d'uns grangers que tenen la intenció de preparar un esplèndid dinar que no pinta gaire bé si ets un porquet molt tendre. Per sort, la Carlota té un pla magnífic per salvar la vida a en Wilbur. Ella és molt llesta i sap fer molt bona lletra... i això, en aquesta història, és molt important.
VALORACIÓ I REFLEXIONS
La teranyina de la Carlota és una novel·la infantil descrita com a clàssic intemporal de l'amistat. I com acostuma a passar amb els llibres que esdevenen clàssics, és una història genial que val molt la pena conèixer! Per això avui us en parlo, perquè m'ho he passat tan bé llegint-la que és d'aquelles lectures que m'impulsen a explicar-la i recomanar-la als quatre vents!
La història passa a un estable, des d'on veiem passar les estacions i els moments del dia amb unes descripcions precioses que ens desperten la sensibilitat i l'admiració cap a l'entorn, aquelles petites grans coses que passen cada dia i per les quals, en Wilbur ho sent clar, val la pena viure!
"Els primers dies d'estiu hi ha una pila de coses que la canalla poden menjar, beure, llepar o mastegar. Les tiges de les dents de lleó són plenes de saba,les flors del trèvol de néctar, la nevera és plena de begudes fresques. Per tot arreu on mires hi ha vida, fins i tot si obres la boleta de la punta de les males herbes, hi veus un cuquet verd. I al revers de la fulla de la patatera hi ha els ous brillants i ataronjats de l'escarbat de la patata "
L'humor és present als diàlegs i l'entrellat de la història es va desenvolupant sorprenent-nos i fent-nos estimar, cada vegada més, la relació d'amistat sana i especial de la Carlota i en Wilbur. A l'estable també hi viuen la Fern, una nena de 9 anys, i la seva família. A ells els sentirem fer el seu dia a dia, i amb la Fern compartirem l'escolta còmplice del que passa realment a l'estable, perquè ella, com nosaltres, seu al costat de la cort i escolta tot el que s'hi cou. El joc que crea l'autor emfatitzant la perspicàcia dels animals i contraposant-la al punt d'ignorància i credulitat humanes és un dels trets que fan brillar més l'obra i donen el toc divertit i intel·ligent a la lectura. A més, coneixem personatges rodons que afronten pors, reptes i que aprenen i créiexen de la relació entre uns i altres.
Per últim, dir-vos que l'edició del Jardí secret de Viena és ben bonica i que si encara no ho heu fet, correu a llegir-la i a impregnar-vos de les olors, els sons, l'alegria i la vida d'un estable en plena primavera i estiu!
Violeta Caballol Oliva