TÃtol: La platja dels inútils
Autor: Alex Nogués
Il·lustradora: Bea EnrÃquez
Traductora: Anna Llisterri
Editorial i any d'edició: AKIARA books, 2019
SINOPSI
"Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil." Aixà comença un relat innocent, profund i commovedor d'una nena a qui li encanta la platja a l'hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algun dia haurà de "guanyar-se la vida".
VALORACIÓ I REFLEXIONS
La platja dels inútils és una narració curta que ho diu tot, i no necessita més lÃnies per fer-ho. És una mirada sincera a la vida des d'una platja pintada amb aquarel·la. És una veu lliure, la de la Sofia, que et parla des de l'essència i, a poc a poc, et desperta.
La Sofia és una nena que viu a un poble petit a prop del mar, "allà on el vent fa la volta", que diu la seva à via. I decideix escriure per endreçar-se els pensaments, perquè els del voltant aviat li demanaran explicacions i vol saber expressar allò que ja sap tan bé dins seu. Quina bona decisió, la d'agafar el bolÃgraf i la llibreta, Sofia. D'aquesta manera tenim la sort de llegir-te, encara que el veritable sentit d'aquest relat recau en tu mateixa. Com en qualsevol diari personal, on el destinatari no ha de ser ningú més que qui l'escriu. No hi té lloc el judici i la utilitat o inutilitat d'aquelles lÃnies la sent un mateix, ningú n'espera res.
És per això que tenir les paraules de la Sofia entre les mans es converteix en una lectura privilegiada, una mica agosarada i molt temptadora. Sents el fred i el vent de la platja a l'hivern, però també la calidesa dels pocs que decideixen viure-la en aquest temps. I, sobretot, sents la llum de la Sofia, capaç d'escalfar-te i reconfortar-te en el teu propi hivern.
No us el perdeu. Jo he fet una amiga, i quan passi l'estiu, sé que tornaré a la platja.
Violeta Caballol Oliva