![La noche de la visita](https://static.wixstatic.com/media/91c103_c2c90efa29c740229341ce8a877ef726~mv2.jpg/v1/fill/w_340,h_340,al_c,q_80,enc_auto/91c103_c2c90efa29c740229341ce8a877ef726~mv2.jpg)
Títol: La noche de la visita
Autor: Benoît Jacques
Traductora: Grassa Toro
Editorial i any d'edició: A Buen Passo, 2010
SINOPSI
De noche. La Abu está sola en casa a la espera de que su Caperucita le traiga la cena. Aparece en cambio el Gran Lobo Feroz que, tratando de hacerse pasar por repartidor de comida a domicilio con tal de entrar en la casa, chocará con la inquebrantable sordera de la ancianita, un muro infranqueable capaz de llevarlo al borde de la desesperación. Una historia hilarante que pondrá a prueba tus nervios. ¿Abandonarás esta insoportable lectura a mitad de camino o conseguirás dar con la clave del enigma?
VALORACIÓ I REFLEXIONS
La Noche de la Visita és un llibre il·lustrat que ens sorprèn amb una versió de la Caputxeta on l'autor ha creat un joc magnífic de paraula i imatge utilitzant una sola escena de la història que coneixem: el moment en què el llop truca a la porta de l'àvia. Fins ara el resolíem fàcilment aquest moment. Aquesta vegada, no ho tindrem tan fàcil: haurem de veure'ns-les amb un visitant tossudament persistent i una àvia ferotgement astuta. Una història que ens permet sortir dels esquemes, ens endinsa en una lectura trepidant i ens fa gaudir que és bo!
Part de l'originalitat d'aquesta versió és la dosi de poesia amb què tenyeix l'escena. Pàgina a pàgina anem sentint el diàleg entre un costat i l'altre de la porta, i com les rimes s'encadenen entre el que diu una i el que diu l'altre. Els elements paratextuals del llibre juguen un paper fonamental en la musicalitat del diàleg, oferint-nos grafies que augmenten de mida a mesura que també augmenta la desesperació del visitant i el to de la seva veu. Recordem que a l'altre costat hi ha una àvia que es va planyent de les seves delicades capacitats auditives i va posant així llenya al foc perquè el visitant no només perdi la paciència, sinó també les cordes vocals.
I amb ell, nosaltres, els lectors! Perquè un altre toc magnífic de l'obra és la seva idoneïtat per ser narrada en veu alta. És una narració molt divertida i quasi obligada, perquè permet que l'obra prengui el so i el ritme que reclama el text.
Per últim, com deia al principi, el joc no només el notem en l'ús brillant de la paraula sinó també en les il·lustracions, que són especialment narratives i provocadores. La portada ja s'ocupa de situar-nos ràpidament al bosc, de nit. Un altre detall que ho fa tot encara més irresistible. I llavors, entre la foscor de la nit i la llum de la lluna, anem entreveient les ombres del visitant que se les empesca totes per aconseguir semblar un hoste desitjable. També des de la portada llegim la informació gràfica que ens rebel·la el color vermell. A la finestra de la cabana podem entreveure alguna cosa vermella, i aquest serà l'únic color que juntament amb el blanc de dins de casa i el negre de la nit pintaran la resta de pàgines. Un vermell que ens porta a la Caputxeta, i a reviure una visita que tenim ben apresa i que Jacques ens convida a imaginar de nou.
Violeta Caballol Oliva
Comments