El sisè sentit

Títol: El sisè sentit

Autora: Laia de Ahumada

Il.lustradora: Mercè López

Editorial i any de publicació: Fragmenta editorial, 2017

#àlbumilustrat #infantsijoves #alesrecomana

---

SINOPSI: A més dels cinc sentits, en dec tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit! És aquell que em fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que m'ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins meu.

---

VALORACIÓ I REFLEXIONS

Totes tenim ben clars els cinc sentits. Però, n'hi ha un sisè? Potser sí. Quan t'ho planteges, o t'ho planteja una portada així de seductora, comences a visualitzar records en què hi havia alguna cosa més. No sabries posar-li nom, i potser ni tan sols ho has explicat mai a ningú. Però en aquells moments, hi havia alguna altra cosa en joc a més a més de les informacions conegudes del tacte, la vista, l'oïda, l'olfacte o el gust. Aquells altres sentirs són els que l'autora i la il·lustradora d'aquest àlbum aconsegueixen plasmar en text i imatge. I que decideixen que són prou vitals i imprescindibles per posar-los el nom que els fa justícia: són una altra manera de sentir, són un sisè sentit.

El repte de plasmar allò que està tant lluny d'una abstracció directa, és, de per si, un acte valent i admirable. Sabem que l'art sovint té la capacitat de fer això. I aquesta és la gran sort d'aquest àlbum, a través de dos llenguatges que es complementen a la perfecció aconsegueix explicar-nos allò, aparentment, impossible d'explicar. I ja ens ho diu, "ens podem entendre sense paraules, però sovint cal posar-ne per explicar el que sentim". Les que ha escollit l'autora són amenes, del tot encertades i et parlen a un ritme que et convida a assaborir-les a poc a poc.

Les il·lustracions tenen una alta capacitat narrativa, ens expliquen detalls que ens ajuden a empatitzar amb la protagonista i a alimentar el nostre univers de sensacions. Fent un ús deliberat de diferents tonalitats i el contrast del blanc i el negre aconsegueix pintar l'univers fosc del nostre interior. Plasma les formes amb una tendresa absoluta i afegeix un detall que dóna el punt màgic a l'obra: la línia de llum blanca que acompanya la protagonista al llarg de les pàgines. Una metàfora gràfica d'un sentit imprescindible, que no veiem però que ho envolta tot.

Violeta Caballol Oliva