Títol: El sisè sentit
Autora: Laia de Ahumada
Il.lustradora: Mercè López
Editorial i any de publicació: Fragmenta editorial, 2017
SINOPSI: A més dels cinc sentits, en dec tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit! És aquell que em fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que m'ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins meu.
VALORACIÓ I REFLEXIONS
Totes tenim ben clars els cinc sentits. Però, n'hi ha un sisè? Potser sí. Quan t'ho planteges, o t'ho planteja una portada així de seductora, comences a visualitzar records en què hi havia alguna cosa més. No sabries posar-li nom, i potser ni tan sols ho has explicat mai a ningú. Però en aquells moments, hi havia alguna altra cosa en joc a més a més de les informacions conegudes del tacte, la vista, l'oïda, l'olfacte o el gust. Aquells altres sentirs són els que l'autora i la il·lustradora d'aquest àlbum aconsegueixen plasmar en text i imatge. I que decideixen que són prou vitals i imprescindibles per posar-los el nom que els fa justícia: són una altra manera de sentir, són un sisè sentit.
El repte de plasmar allò que està tant lluny d'una abstracció directa, és, de per si, un acte valent i admirable. Sabem que l'art sovint té la capacitat de fer això. I aquesta és la gran sort d'aquest àlbum, a través de dos llenguatges que es complementen a la perfecció aconsegueix explicar-nos allò, aparentment, impossible d'explicar. I ja ens ho diu, "ens podem entendre sense paraules, però sovint cal posar-ne per explicar el que sentim". Les que ha escollit l'autora són amenes, del tot encertades i et parlen a un ritme que et convida a assaborir-les a poc a poc.
Les il·lustracions tenen una alta capacitat narrativa, ens expliquen detalls que ens ajuden a empatitzar amb la protagonista i a alimentar el nostre univers de sensacions. Fent un ús deliberat de diferents tonalitats i el contrast del blanc i el negre aconsegueix pintar l'univers fosc del nostre interior. Plasma les formes amb una tendresa absoluta i afegeix un detall que dóna el punt màgic a l'obra: la línia de llum blanca que acompanya la protagonista al llarg de les pàgines. Una metàfora gràfica d'un sentit imprescindible, que no veiem però que ho envolta tot.
Violeta Caballol Oliva
Tens raó Violeta, plasmar aquest sisè sentit entre les pàgines d'un àlbum il·lustrat és tot un repte. Gràcies per compartir l'àlbum i les teves reflexions!