![](https://static.wixstatic.com/media/91c103_be0a54177e6246909b705eff92dca8a9~mv2.jpg/v1/fill/w_980,h_1305,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/91c103_be0a54177e6246909b705eff92dca8a9~mv2.jpg)
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il·lustrador: Chris Riddell
Editorial i any de publicació: Editorial Estrella Polar, 2009
SINOPSI:
Ningú Owens, "Ning" per als amics, és un nen com qualsevol altre. Bé, seria del tot normal si no visqués al cementiri, no fos educat per fantasmes i el seu tutor no fos un vigilant solitari que transita entre el món dels vius i dels morts. Però el perill més gran per a en "Ning" no s'amaga al cementiri, es troba al món dels vius: és allà on viu un tal Jan, l'assassí de la seva família.
VALORACIÓ:
L'enigmàtic Neil Gaiman, escriptor de "Coraline", ens transporta de nou al que ja és la seva marca de la casa: la novel·la gòtica, misteriosa, fosca. De la mà d'en Ning, descobrim la seva dramàtica història, plena d'enigmes, secrets, i aventures trepidants. La lectura de la novel·la resulta hàgil, ja que hi ha un equilibri molt ben aconseguit entre capítols plens d'acció i capítols més pausats. A tot això s'hi suma la ploma de Gaiman, que mai decep, i que personalment trobo d'una qualitat excel·lent. La manera tan màgica que té d'escriure transporta el lector dins la trama, i l'enganxa sense miraments. Tot plegat resulta en una novel·la meravellosa, en la qual l'ambientació i els personatges, tan diversos i curiosos, la fan esdevenir enigmàtica i un clàssic de la literatura juvenil.
REFLEXIONS:
Al tractar-se d'una novel·la més aviat llarga (té 300 pàgines), se'ns obre la possibilitat de dur-la a l'aula com a lectura en veu alta. La mestra pot llegir-ne un capítol cada dia i així provocar la reflexió literària a l'aula amb els infants. També seria interessant, si el grup ens ho permet, engegar la dinàmica de club de lectura. D'aquesta manera, els infants en farien una lectura autònoma, i a l'aula es podria dinamitzar una tertúlia literària, per reflexionar-ne i compartir-ne sensacions.
Aina Puigmal
Comentários