Per commemorar el dia mundial de la poesia m’agradaria compartir amb vosaltres una meravellosa experiència que vaig viure a les pràctiques del grau.
A l’hora de fer les pràctiques de llarga durada, vaig escollir una escola de Ripollet molt peculiar. Aquest centre educatiu és conegut per crear i oferir espais diversos per tal d’acompanyar els processos d’aprenentatge dels infants, deixant enrere les concepcions que tenim de temps i aprenentatge i donant-los-hi un nou significat.
Així doncs, durant aquells mesos vaig submergir-me en el seu dia a dia, tot observant la seva manera de mirar, de reflexionar, de relacionar-se i d’aprendre.
El grup de 5è de la Comunitat de Grans em va ensenyar moltes coses i jo sempre estaré agraïda que em fessin un lloc en els seus bancs i coixins per poder conèixer-los millor. Amb la seva càlida rebuda em van ajudar molt a conèixer l’escola des del seu interior i, a poc a poc, també em van confiar els seus desitjos i curiositats. Va ser així com va sorgir la idea de crear una unitat didàctica basada en la poesia.
La literatura té un pes molt important en aquesta escola. I no em refereixo només als llibres de les biblioteques (que també n’hi havien, i de molt interessants!). L’escola estava plena d’històries, algunes de conegudes i d’altres pendents per explicar o, fins i tot, en procés de creació. I com no, a l’escola també hi havia poesia, i no, tampoc em refereixo només als poemaris. Hi havia poesia per tot arreu i de molts tipus...
Quan un infant no sabia què li passava i després de reflexionar-ho tot sol et venia amb el cor a la mà i t’ho explicava. Quan tot fent una excursió unes nenes miraven els ocells i començaven a rumiar com seria la seva vida. O bé quan aquell nen que sempre tenia vergonya mirava l’hort de l’escola i et descrivia, amb tot de detalls, les ganes que tenia de veure les hortalisses que havien plantat. Tot això és poesia.
Així doncs, després de reflexionar molt, vaig pensar que aquells infants mereixien veure la poesia des de dins. Ja han passat tres anys d’aquella experiència i avui m’atreveixo a mostrar-vos un petit recull de les activitats que vaig crear amb tanta delicadesa i de les sensacions que vaig viure.
Per posar-vos en context, he de confessar que crear una unitat didàctica en aquesta escola no va ser tasca fàcil. A la universitat estava molt mal acostumada a dissenyar programacions com xurros sense tenir un context ni un projecte de centre real. A més, el projecte d’aquesta escola era bastant diferent del que m’havia trobat anteriorment així que va ser tot un repte.
A l’escola, hi havia molts espais i depenent dels espais es feien un tipus d’activitats o unes altres. Jo vaig decidir fer una “proposta”. Podríem definir aquest concepte com un conjunt d’activitats creades per la mestra que giren entorn una temàtica. Normalment, les propostes es fan de manera individual i autònoma. Però, malgrat que el material sigui individual, poden compartir l’espai amb altres infants i conèixer la proposta plegats.
La meva proposta es va basar en oferir als infants diferents tipus de poesia i encoratjar-los a llegir-ne i crear-ne. La proposta, perquè us la pugueu imaginar, era una capsa que es trobava a l’espai i que els infants podien agafar en qualsevol estona del dia. A dins de la capsa, hi trobaven diverses activitats per treballar la poesia i conèixer diferents tipologies. Cada activitat tenia les seves explicacions corresponents perquè l’infant les pogués fer de manera autònoma. Cada activitat tenia les seves targetes corresponents amb les definicions, passos a seguir, suggeriments i diversos poemes com a exemple.
Les activitats que vam dur a terme són les següents:
- Què és una rima? Com crear un rodolí?
- Les figures retòriques
- Realitzar un acròstic a partir del teu nom
- Creació d’una endevinalla per a la comunitat de mitjans de l’escola
- El cal·ligrama
- Black Out Poetry (hi ha una altra entrada al blog sobre aquesta tècnica, dona-li un cop d’ull!)
- Reinventar una estrofa d’un poema conegut
- El Haiku
- Creació d’un poema disbarat entre tot el grup classe, llegint només el vers anterior
- Conèixer poemes que s’han adaptat a cançons
El balanç de la Unitat Didàctica va ser molt positiu. Malgrat que no tots els infants van fer totes les activitats, tots van poder experimentar el procés creatiu, van poder descobrir nous poemes i es van endinsar en aquest món. En aquesta escola procuren no donar gaire èmfasi al resultat. Es basen molt en l’experimentació, en donar espai per gaudir i pensar. Durant aquelles setmanes, el nostre espai estava ple de poesia. A vegades els infants fullejaven algun llibre de poemes, es recitaven els seus poemes, compartien idees creatives i, fins i tot, s’organitzaven per crear poemes plegats. Al final, la poesia va esdevenir una quotidianitat de l’escola, una altra manera d’aprendre i comunicar.
Quan jo era petita li tenia una certa por a la poesia, la trobava estranya i complicada d’entendre. Quan vaig començar a interpretar poemes a batxillerat la meva por es va reafirmar. És per això que vaig voler aproximar aquest art a l’escola d’una manera més simple, donant importància a la senzillesa. La poesia és art i ha d’estar a l’abast de tothom.
No dubteu en llegir, interpretar i crear poesia a l’escola. Us sorprendrà!
Aquí us deixo alguns poemes que van crear els infants després de finalitzar la meva proposta.
Ester Sisó Casabón
Aquí us deixo els poemaris que vaig treballar a l'escola:
- Bonmatí, R. (2010). Feres enciseres. Encanteris per captivar humans. Barcelona: Cadí
- Carner, J. (1998). Museu zoològic. Barcelona: Barcanova
- Casas, L. (2006). Poemes petits. Barcelona: Abadia de Montserrat.
- Desclot, M. (2007). Poesies amb suc. Barcelona: La Galera.
- Gutiérrez, M. (2010). Receptes de pluja i sucre. Barcelona: Thule Ediciones
- Munita, D. (2017). Diez pájaros en mi ventana. Barcelona: Ekare Europa.
- Plaza, J. (2013). Poemas para mirar el mundo. Barcelona: Edebé.
- Quart, P. (1937). Bestiari. Barcelona: Proa, Óssa Menor
- Raspall, J. (1996). Bon dia, Poesia!. Barcelona: Baula.
- Raspall, J. (2018). Amb sabates de mola. Barcelona: Pagés Editors.
- Rodari, G. (2014). Tirallongues del cel i la terra. Barcelona: Estrella polar.