Fa uns sis anys, vaig tenir la immensa oportunitat d’entrevistar en Jaume Cela tot fent un cafè a Gràcia. Pels qui no el conegueu, en Jaume és pedagog, mestre, actualment jubilat, i escriptor. Havia estat director de l’Escoleta de Bellaterra. L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Ha publicat més de 50 obres infantils i juvenils sobre temàtiques diverses. És un gran amant del cinema i de la lectura. A més a més, col·labora habitualment en premsa, forma part del Consell de Lectura de Cavall Fort i és membre de l’Associació Rosa Sensat, entre altres. Com podeu veure, compta amb un bagatge educatiu literari incalculable i és per això que crec que pot ser interessant reformular aquella entrevista sobre literatura i educació i compartir-la amb vosaltres, els lectors i lectores d’Ales de Paper.
Per què és tan important llegir?
Perquè la lectura és una de les memòries de la humanitat, és un dels grans arxius que tenim. Conèixer el que els éssers humans han dit sobre els temes que ens preocupen com a espècie és bàsic. A més a més, permet viure moltes vides que no viuries. Jo em puc enamorar de Julieta, puc ser tan dolent com Macbeth... I tot plegat m’ajuda a entendre’m més a mi i a comprendre millor el món en què visc.
La millor definició que he sentit mai de per què serveix llegir la va dir un nen de 4t de primària: “Perquè si jo vaig a un bosc i trobo un cartell que diu vigileu amb el llop i sé llegir sabré què he de fer”. Mira que hi ha hagut gent que ha intentat definir això i ell ho va clavar. Hi ha altres definicions, com la de Marta Nousbant, una filòsofa nord-americana que va dir: ‟Llegir és important perquè estem cridats a votar’’. Aquest nen va dir el mateix que ella però amb el llenguatge propi d'un infant.
Daniel Pennac al seu llibre Como una novela defensa que, per fer que a un nen li agradi llegir, cal despertar-li el desig d’aprendre, però, això com s’aconsegueix?
Amb tenacitat, humilitat i, sobretot, partint dels seus interessos per estirar-lo cap a altres interessos. Els infants ja tenen el desig per aprendre, el que cal fer és no matar-lo. Han de veure que els adults, en aquest cas els seus mestres, també estan aprenent. En tant que actualment l’accés a la informació és molt senzill, sovint la feina d'un mestre no és donar coneixements nous, sinó endreçar una mica i donar context a tot el que ells ja saben o poden arribar a saber.
Fa molts anys, vaig treballar en una escola on el nivell de lectura de l’alumnat era molt baix i llegien un tipus de literatura que per mi no tenia massa valor. Ara bé, jo partia d’aquests interessos que ells tenien per mostrar-los altres tipus de literatura que a mi em semblava més rica, més apassionant i millor. El que no es pot fer és infravalorar les lectures que a ells els interessen. El que cal és ser prou
viu per conèixer quins tipus de llibres llegeixen, que vegin aquest interès per part dels adults i, a partir d'aquí, anar-los estirant cap a millors models literaris; perquè hi ha llibres que són més bons que altres, el que passa és que cadascú té el seu criteri propi.
Quines característiques creu que té la bona literatura per a infants?
Ha de respondre als seus interessos, a les seves necessitats i els ha d’eixamplar. Amb aquesta expressió em refereixo que hi ha qui diu que cal que els llibres estiguin adequats a la quitxalla. Jo no hi estic d'acord. Per exemple, els meus llibres contenen una sèrie de vocabulari i d’expressions (com ara frases fetes) que pot ser que el lector desconegui. Això és magnífic perquè d'aquesta manera poden deduir-ne el significat a través del context i ampliar el seu lèxic. Si els estirem el nivell de dificultat tenint sempre present que hi puguin arribar, estaran ampliant els seus coneixements.
Per què és primordial potenciar l’ús de les biblioteques, freqüentar-les i viure-les?
Sempre dic que una biblioteca és l'espai on les veus conviuen en santa tranquil·litat i on es barallen al mateix temps. En una biblioteca pots sentir els retrets que Nietzsche li fa a Kant i pots veure quina continuïtat han tingut l'Odissea i la Ilíada durant la història de la humanitat. És un lloc on conviuen les veus. Sortosament, si algun dia et planteges dubtes sobre l’existència de l'ànima, l'únic que has de fer és llegir llibres que tractin sobre aquesta. Hi ha centenars de llibres que han intentat respondre això. Ells et podran ajudar a trobar la teva resposta personal i cal recordar que sempre és una resposta incompleta. La literatura i les arts en general tenen un “inconvenient” i és que les respostes no sempre són les mateixes. La literatura també ens pot arribar a generar inquietuds o a incomodar-nos. Podem tenir una visió del món en concret, llegir Shakespeare, les tragèdies gregues... i veure que el món no és la bassa d'oli que ens pensàvem. També és sorprenent que la literatura popular infantil sigui tremendament incòmoda. El nen que és abandonat al bosc pels seus pares ens parla d'una realitat terrible i és que, en el moment que aquesta literatura es forma, els nens són abandonats, igual que ara tornem a recuperar aquest problema amb els milers d’infants desemparats i sols per Europa. Fixa't com aquesta literatura és un mirall terriblement fidel a la realitat. La literatura és un univers simbòlic i la biblioteca facilita i difon l’accés a tot aquest material tan valuós i necessari per al desenvolupament personal de cadascú i pel de la societat.
Quines creu que han de ser les tasques essencials que ha de fer l’escola en termes d’educació literària?
L’escola cal que formi nens i nenes capaços de llegir un text, entendre’l i donar-li sentit. Saber llegir, que vol dir saber interpretar un text, és quelcom bàsic, tan bàsic com menjar o com respirar.
Un altre objectiu primordial durant l'etapa de primària, més que donar moltes claus per fer que distingeixin tipologies textuals, és motivar-los per fer que mostrin interès per allò que els diu un personatge o per allò que els diu un autor. Per tant, el que és clau és la conversa al voltant del que s'ha llegit o vist: que puguin dir quines emocions han sentit, què en pensen sobre l’obra, què ha fet
l'escriptor, per què en un instant precís de la novel·la el cor se'ns ha encongit, expressar com han viscut l’experiència literària…
Personalment, un dels moments més especials que he viscut com a mestre va ser protagonitzat per un exalumne que em va venir a visitar i portava un llibre a sota el braç... Quan va arribar al meu despatx el va fer picar contra l’escriptori i a mi em va semblar un gest molt vistós. Li vaig preguntar si s’estava llegint aquell llibre i em va respondre que no, però que l'havia portat perquè estava convençut que em faria feliç veure’l amb un llibre sota el braç, encara que a ell no li agradés llegir. Aleshores, vaig pensar que no l’havia fet lector, però que l’havia fet una persona que sap donar una alegria a una altra.
De fet, en relació amb això, en una entrevista al Diari de l’Educació, diu que per inculcar l’hàbit de la lectura entre els joves, el primer que han de fer els mestres és entrar a classe amb el llibre que s’estiguin llegint sota el braç. Per què creu que és tan important que ho facin? Vostè ho feia quan exercia de mestre?
Les passions es fan, es transmeten, s’encomanen i la gent les ha de veure fer. Si diem als infants que han de llegir, és bo que vegin els seus referents predicant amb l'exemple. Les famílies han de ser les primeres publicistes de la importància de llegir i, els mestres, els segons. Jo sí que ho feia quan exercia. De fet, tal com pots veure, sempre vaig amb un llibre a la mà i llegeixo sempre que puc.
Què li diria a algú que diu que no llegeix per falta de temps?
Li diria que no és veritat, que no llegeix perquè no li agrada llegir i que no passa res. Pot ser molt intel·ligent, pot ser molt bona persona, pot ser molt feliç i que no li agradi. Hi ha grans lectors que són uns fills de la gran... Hi havia jerarques nazis que al matí es feien uns farts de llegir, sentien Beethoven al migdia i acaronaven el seu gos o al seu fill a primera hora de la tarda, però al vespre enviaven un grup de centenars de nens jueus a les cambres de gas. No llegir perquè no es té temps no és cert. És com si jo et digués que no faig esport perquè no tinc temps, no. Jo no faig esport perquè no m’agrada fer-ne.
Gràcies per totes aquestes paraules plenes de saviesa, Jaume!
Per acabar, si voleu seguir aprenent i reflexionant de la mà d'en Jaume, us recomanem que llegiu les seves obres. Ha publicat tant literatura infantil com juvenil i també un bon grapat d’obres d’assaig. D’aquestes, en destaquem Picotejades pedagògiques i Va de mestres: carta als mestres que comencen. Són fantàstics.
Mireia Sala Faig